Seguim amb el retrat i la mirada frontal.
El cineasta soviètic Lev Kulechov és un dels fundadors de les nocions de muntatge cinematogràfic.
En un dels seus experiments, demostrava que les imatges canvien de significat en funció del seu context, de la imatge precedent i de la següent.
Així, els espectadors percebien que les emocions reflectides en el rostre d'un actor es modificaven si aquest contemplava un plat de menjar (l'actor tenia gana), una dona atractiva (desig) o un cadàver (dolor). En realitat, l'expressió de l'actor era sempre la mateixa, una cara de pal inamovible, digna de Buster Keaton, i així, era el propi espectador qui s'havia encarregat d'"interpretar" en tots els sentits de la paraula.
Més endavant, en aquest curs, treballarem el muntatge.
Però per ara, el repte que us proposo amb l'exercici del retrat és justament el contrari: quan filmeu un rostre, procureu aconseguir que les emocions que s'hi plasmen no siguin intercanviables,.
És a dir, fer retrats anti-kulechov.
Retrats que resisteixin la prova del muntatge -que no puguin associar-se a l'atzar amb qualsevol altra imatge-, sinó que sigui possible captar-hi en elles els signes d'una emoció intrínseca, inequívoca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario